dimarts, 18 de febrer del 2014

Cap al cul-de-sac

Cap al cul-de-sac
Article publicat a l'espai d'opinió de Vilaweb (12-02-2014)

La força que obtindria Catalunya amb una candidatura unitària a les eleccions europees és indiscutible. La imatge de tot un poble reclamant llibertat a una Europa que sordeja i a una Espanya amb freqüents tics totalitaris havia de ser un revulsiu de primera magnitud per al procés sobiranista. Però en la lògica del poder l'estratègia dels partits sembla prevaler sobre les legítimes aspiracions del poble. Massa sovint els polítics ignoren que ens representen, que són allà dalt per delegació nostra i no per designi diví.

El desacord per una candidatura unitària posa en evidència que les estratègies de partit poden arribar a ser demolidores per al procés. Però una cosa és la lluita pel poder i una altra de molt diferent el trencament de l'actual status quo autonòmic i la consecució d'un estat independent. La magnitud d'això que tenim entre mans és tan descomunal que bé es mereixia una treva dels partits en la lluita pel poder.

A amplis sectors de CiU ja els aniria bé que les pròximes eleccions evidenciessin el 'sorpasso' d'ERC que anuncien les enquestes. El dia que això passi, els mitjans espanyols s'abraonaran contra la legitimitat d'un govern a cada elecció més afeblit; i amb ells, tota la comunitat internacional. És just allò que necessiten alguns per a abandonar el poder amb la satisfacció d'haver arribat més lluny que ningú i deixar pas als republicans. I que s'ho facin. Però el canvi d'un govern en minoria per un altre també en minoria no pot portar res més que inestabilitat, incertesa i una permanent frustració. Deixarà el procés sobiranista en segon lloc, a mig fer, i l'eternitzarà fins a l'esgotament de les nostres forces socials. I tot això en un moment en què l'estat espanyol és a punt de donar el toc final al 'problema català'. Just quan ens caldrà demostrar la màxima fermesa i unitat.

Massa sovint s'ha jugat amb les il·lusions de la gent. Al final, només confiarem en nosaltres mateixos, en la determinació de la nostra voluntat. Perquè només els catalans podem arribar a ser tan gelosos de la nostra sobirania com Espanya ho és de la seva. I això és l'única cosa que ens pot fer superar els nombrosos entrebancs que ens depara el camí de la llibertat.

Malgrat la complexa heterogeneïtat, la societat catalana mai no havia estat tan unida ni engrescada com ara. Precisament per això reclamàvem una candidatura unitària. Ara ja tant se val. Encara podem tornar a recuperar el liderat del procés, simplement perquè la independència comença per un mateix.